Que la traducció automàtica (TA) té encara, avui en dia, moltes limitacions no és cap secret. Però també és cert que conèixer els seus límits i característiques ens pot ser de molta ajuda als traductors i correctors. Per resumir, podem dir que els programaris de TA actuals, d'una banda, són útils per a usos informatius (és a dir, per entendre el contingut d’un text escrit en una llengua que no comprenem) i per a usos productius (per agilitar el procés de traducció massiva de textos). D'altra, en la TA, la qualitat de les traduccions baixa radicalment quan entra en joc la pragmàtica (jocs de paraules, diàlegs, etc.)Per aquests motius, bàsicament, utilitzo el sistema en línia de TA castellà-català Internostrum per a les traduccions juridicoadministraves. N'estic satisfeta perquè, a banda de ser rapidíssim i funcionar en línia, m'estalvio picar interminables textos. Això sí, tot i que l'Internostrum té una bona base de dades lèxica i un bon analitzador morfològic, és imprescindible una postedició dels textos que produeix (com en tots els programaris de TA, vaja).
Res a vore amb el Salt, que qualsevol traduccioneta de res col·lapsa tots els recursos de l'ordinador. Salt, a més, només funciona amb Windows, per tant, ha estat tot un detall que els caps pensants que el fan (amb dinerets de tots, per cert) ens permeten consultar en línia la seua base de dades i els criteris lingüístics que aplica. Ara només els queda alliberar el codi font, va!
