Camins digitals

Els webs de cada dia (V): Internostrum.com

2008-05-30T09:14:00.015+02:00

Que la traducció automàtica (TA) té encara, avui en dia, moltes limitacions no és cap secret. Però també és cert que conèixer els seus límits i característiques ens pot ser de molta ajuda als traductors i correctors. Per resumir, podem dir que els programaris de TA actuals, d'una banda, són útils per a usos informatius (és a dir, per entendre el contingut d’un text escrit en una llengua que no comprenem) i per a usos productius (per agilitar el procés de traducció massiva de textos). D'altra, en la TA, la qualitat de les traduccions baixa radicalment quan entra en joc la pragmàtica (jocs de paraules, diàlegs, etc.)

Per aquests motius, bàsicament, utilitzo el sistema en línia de TA castellà-català Internostrum per a les traduccions juridicoadministraves. N'estic satisfeta perquè, a banda de ser rapidíssim i funcionar en línia, m'estalvio picar interminables textos. Això sí, tot i que l'Internostrum té una bona base de dades lèxica i un bon analitzador morfològic, és imprescindible una postedició dels textos que produeix (com en tots els programaris de TA, vaja).

Res a vore amb el Salt, que qualsevol traduccioneta de res col·lapsa tots els recursos de l'ordinador. Salt, a més, només funciona amb Windows, per tant, ha estat tot un detall que els caps pensants que el fan (amb dinerets de tots, per cert) ens permeten consultar en línia la seua base de dades i els criteris lingüístics que aplica. Ara només els queda alliberar el codi font, va!

Revistes digitals

2008-05-15T14:39:00.013+02:00

L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) ha digitalitzat una trentena de revistes en català, entre les quals es troba la revista de música Enderrock o L'Avenç. Per tant, si entreu a quiosc.cat podreu consultar alguns números d'aquestes revistes, subscriure-vos-hi o, fins i tot, en alguns casos rebre'n exemplars gratuïts. Sense dubte, una bona notícia que aquestes revistes hagen fet el salt a Internet. A hores d'ara, comencen a resultar molestes les subscripcions via correu postal que mai arriben o, que quan arriben, ho fan a saber com.

Una altra publicació que també es pot consultar en línia des de no fa massa és Llengua i ús. Llengua i ús és la revista de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya adreçada a tècnics de planificació lingüística. És, a més, una revista de gran qualitat que, des de l'any 1994, tracta quadrimestralment diversitat de qüestions lingüístiques (assessorament, traducció, llenguatges d'especialitat, etc). Una altra bona notícia, doncs.

Últims minuts d'Europarl.cat?

2008-04-17T13:32:00.012+02:00

Si no heu entrat encara a Europarl.cat i teniu curiositat de vore com quedaria la pàgina web del Parlament Europeu si el català fóra llengua d'Europa amb totes les de la llei, potser ja feu tard. Ho dic, perquè segons la notícia publicada al diari AVUI, sembla que Europarl.cat té els minuts comptats, ja que l'Eurocambra s'ha posat en contacte amb Miquel Català, el creador d'aquest web, perquè la tanque si no vol que el denuncien. Només faltaria! M'estalviaré el comentaris.

InfoTV a Internet

2008-04-11T18:00:00.008+02:00

Avui InfoTV comença a emetre per Internet. Per als que no la conegueu, InfoTV és un canal de televisió fet íntegrament en valencià, que fins ara emetia a l'àrea metropolitana de València. InfoTV emet un informatiu diari, que és el a partir d'avui es podrà veure per Internet les 24 h del dia. A banda de la producció d'informatius, són produccions d'InfoTV els documentals Almansa 1707. De la revolta a la repressió, El país dels cecs o La utopia desarmada. Memòria d'un país valencià republicà. Us els recomano, així com la sèrie de consells lingüístics Tenim paraula.

InfoTV va nàixer l'any 2005 amb la idea de convertir-se en l'alternativa informativa a Canal 9, però des de la seua creació ha anat trobant-se amb una sèrie d'entrebancs, entre els quals destaca la no concessió de cap llicència de televisió digital. Per tant, el salt a Internet és una bona notícia per a aquells que sempre hem volgut vore'ls i no vivim al cap i casal (per què no se'ls ocorreria abans açò de la xaxa?!!). Encara que jo, de moment, no podré vore'ls perquè han triat un programari de reproducció d'imatges no compatible amb el meu sistema operatiu i de pagament, ohhhhhhh!

Tot i això, molta sort a Juli Esteve i el seu gran equip en aquesta nova etapa.

Musiquetes.cat

2008-04-02T08:40:00.004+02:00

Avui s'ha presentat a Barcelona el CD Musiquetes per a la Bressola, un recull de cançons infantils en català que es poden escoltar i descarregar des del web Musiquetes.cat gràcies al fet d'haver estat registrades amb la llicència lliure Creative Commons. Aquest projecte musical pretén reconèixer la Bressola, divulgant la seua tasca i fent una aportació al seu creixement.

M'agrada molt aquesta iniciativa, d'una banda, perquè compta amb bons professionals de la música feta en català, com la Núria Lozano de la Carrau, Joan Garriga de la Troba Kung-Fú o la gent de Propaganda pel Fet. I, d'altra, perquè han fet el pas al món de la cultura lliure. Enhorabona pel disc i molta sort amb el projecte!

Himalaiamaestrat.org

2008-03-24T09:22:00.010+01:00

Avui surt de l'aeroport de Barcelona l'expedició Himàlaia Maestrat per assolir el cim del Dhaulagiri (8.167 m), a la serralada de l'Himàlaia. Aquests valents alpinistes coincidiran en les altures amb una altra expedició més mediàtica, la del programa de TV2 Al filo de lo imposible.

Els fans d'aquest grup d'herois del Maestrat tenim l'esperança que les càmeres de La 2 els traguen (vaaa, encara que siga saludant darrere d'Edurne Pasaban). De totes maneres, si no els veiem a la tele, els podrem seguir a través del seu web Himalaiamaestrat.org. Quan siga gran, tindré un web com aquest: accessible, desenvolupat amb programari lliure i amb una organització de la informació ben clareta i eficient. Bé, i també pujaré a l'Himàlia (per favor, els que em coneixeu, podeu parar de riure ja!!!).

Us deixo amb Edurne Pasaban, parlant del Projecte 14 x 8.000, dins del qual es troba l'ascensió al Dhaulagiri:

Diccionaris: fes-te'ls tu mateix

2008-03-01T11:56:00.005+01:00

Els lingüistes aficionats al do it yourself estem d'enhorabona: el Termcat ens posa a la nostra lliure disposició el GestTerm, un programari de creació i gestió de diccionaris multilingües. Aquest tipus de programes són, en realitat, gestors de bases de dades de vocabularis. Si no n'heu utilitzat mai cap i us dediqueu a la correcció o la traducció, us ho recomano. Paga la pena ser un poquet metòdic en el treball i enregistra-hi aquells termes que t'ha costat hores, dies de resoldre. Jo que em sé la teoria, però no l'aplico, no ho faig... M'excusaré dient que només coneixia el Multiterm, de pago i per a Windows. Per això, només resolga el problema que m'està donant la versió de Java del meu navegador, me l'instal·lo i faig bondat!

L'OpenOffice 2.3.1, disponible en català

2008-02-27T12:06:00.013+01:00

L'OpenOffice.org és un paquet ofimàtic que conté un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de bases de dades (Base), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Aquest programari és, ara per ara, el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix. Per això recomano tothom que encara no el conega que se l'instal·le (és compatibles amb Mac, Windows i GNU/Linux) i gaudisca de la seua contrastada efectivitat (només per no haver de suportar els avisos d'error catastrofistes de Microsoft Office ja paga la pena).

Doncs bé, la novetat és que, gràcies a Softcatalà, els seus fans ja tenim disponible en català l'OpenOffice 2.3.1. Ara mateix me l'instal·lo perquè sembla que aquesta versió, a banda d'incorporar millores en el tractament de documents en múltiples llengües (si ja era bo, imagineu-vos ara!), ha implementat les seues funcions per treballar amb documents pdf. Ja us contaré!

La Gran Enciclopèdia Catalana, en obert a Internet

2008-02-19T13:23:00.005+01:00

Des d'avui l'Enciclopèdia Catalana es pot consultar lliurement a Internet. La Fundació Enciclopèdia Catalana estrena l'Enciclopedia.cat, un web que permet cerques a les 150.000 entrades de la Gran Enciclopèdia (abans d'accés restringit), al Gran Diccionari de la Llengua Catalana i a l'Encyclopaedia (una enciclopèdia de temes catalans en anglès). Estrenen, per tant, un nou sistema de cerques que, de ben segur, serà més accessible i eficaç (s'han acabat els dies de prova i les claus d'accés!).

Des del mateix web, també es pot consultar el bloc de l'Enciclopèdia i l'apartat El món en xifres, dades estadístiques actualitzades de tot el món. En definitiva, l'Enciclopèdia Catalana no perd el tren de les noves tecnologies i aposta per obrir el coneixement a tot el món, com va fer fa una anys una altra obra lexicogràfica cabdal, l'Encyclopaedia Britannica.

Els webs de cada dia (IV): cercadors terminològics

2008-02-12T08:46:00.002+01:00

Una de les diferències més grans que trobo, si comparo les primeres correccions/traduccions que vaig començar a fer allà pel 95 amb les d'ara, és l'ajut immens que ha suposat la implementació de les bases de dades terminològiques en línia. Aleshores només teníem accés a l'Eurodicautom, la base de dades terminològica de la Comissió Europea. Un vertader avanç (i això que per aquells dies no era el que és ara!), que seria la bomba si el català fóra oficial a les institucions europees...

La vertadera revolució va ser l'aparició del Cercaterm, el servei de consultes en línia de la base de dades del Termcat. Una meravella, el Cercaterm: termes de 30 camps d'especialitat amb les equivalències en diverses llengües (generalment en català, espanyol, anglès, francés i alemany). També va vindre molt bé el Justiterm del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Per cert, parlant de terminologia, el Termcat en diu "bloc" del "blog" i "article" del "post" (vegeu, sobre el terme bloc/blog/bitàcola, les fitxes de la CDLP). A mi, ja em va bé que siguen els terminòlegs els qui es calfen en cap amb els mots d'especialitat. La veritat és que no m'interessen massa les polèmiques terminològiques. Respecto molt la feina del Termcat i, per això, a la feina, utilitzo sempre els termes que sanciona aquest organisme (apanyada estaria si haguera de fer una recerca terminològica davant de cada terme nou, perquè sona estrany el que proposen!). Una altra cosa és el que faça als meus escrits personals.

Els webs de cada dia (III): manuals d'estil

2008-02-07T11:35:00.001+01:00

Un dels materials de consulta que més m'interessa professionalment són els llibres d'estil. D'entre tots ells, destacaria l'obra mestra en el camp, el Manual d'estil: la redacció i l'edició de textos de Mestres i altres autors. En format paper, però. També en el mateix format i orientat al llenguatge administratiu, m'agrada el Manual de documents i llenguatge administratius de les universitats valencianes (no entenc com aquesta obra no està en línia, com el Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra).

Ja en format electrònic, consulto sovint el Manual d'estil de l'Ajuntament de Mataró i l'És a dir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Aquesta darrer portal és utilíssim a l'hora de resoldre dubtes lèxics d'eixos que no trobes enlloc.

Finalment, pel que fa als manuals dedicats als mitjans digitals, jo només conec el Llibre d'estil de Vilaweb, que de tant en tant consulto per vore com resolen algunes qüestions de redacció (que, per cert, no s'hi mullen massa...).

El Gimp

2008-01-15T10:53:00.002+01:00

Ja tinc fotos al bloc! I tot gràcies al Gimp! El GIMP (GNU Imatge Manipulation Program) és un programa de distribució lliure per a retocar fotos o crear i dissenyar imatges. El GIMP està disponible per a Linux, Windows i Mac.

Bé, ja sé que les meues imatges no són cap meravella... però açò només és el principi! En realitat, feia temps que el tenia instal·lat, però mai li havia dedicat massa temps. Per això, si us interessa, Softcatalà té un fantàstic wiki de Gimp, on hi ha el programa en català, tutorials, preguntes més freqüents, etc. No res, una meravella com tot el qua fa la gent de Softcatalà!

La ciberetiqueta

2008-01-11T14:54:00.000+01:00

El dissabte passat, el País publicava un breu reportatge titulat Tal vez eres un cibermaleducado. El reportatge no aporta res que no coneguem: que si hi ha gent capaç de despenjar el mòbil en qualsevol situació sense importar-li si té un interlocutor al davant o gent que telefona a hores intempestives o gent que desconeix les normés mínimes a l'hora d'enviar un correu electrònic, etc. Com no, considera maleducats cibernètics els enviadors de cadenes de correu electrònic. Actituds que considere que, més que tindre a vore amb les noves tecnologies, tenen a vore amb la consideració dels individus.

Ara bé, una actitud que no esmenta l'article i que per a mi és el súmmum de les poques formes al la xarxa és ficar-se en blocs aliens i deixar comentaris desagradables (com li va passar en el bloc d'un bon amic o li passava al desaparegut bloc del meu politòleg preferit, Pere Boix). No em malinterpreteu: estic absolutament a favor del debat a través de la xarxa, però tan immensa com arriba a ser, fa falta faltar els que no pensen com tu?! Al remat, quina perea em fan els desfaenats de la xarxa!

Nadal virtual

2007-12-19T13:54:00.002+01:00

La xarxa està plena de llocs relacionats amb el Nadal: pots des d'enviar una postal com si fores un elf, baixar-te politons de nadaletes o descarregar-te un Betlem virtual. Ara bé, el ventall disminueix si busquem recursos d'aquest tipus en valencià. En aquest sentit, el Consorci per la Normalització Lingüística té un apartat al seu fantàstic web dedicat al Nadal (la carta als Reis, els pessebres, cançons, jocs, etc.). La Teranyina.net també s'apunta a la tasca d'entretindre'ns estes festes. D'altra banda, la Conselleria d'Educació per fi s'ha decidit a penjar els CD de nadales que edita tots els anys.
Com sempre, en la xarxa de tot per a tots els gustos.

Obrint Pas a la xarxa

2007-12-03T07:00:00.002+01:00

Després de tants webs de treball, toca una mica d'esbarjo i, com no, Obrint Pas havia de tindre un lloc d'honor al meu bloc. Obrint Pas és un grup amb prou presència a Internet, amb un web oficial, un diari de la gira i un bloc personal del seu cantant, Xavi Sarrià. A banda, si poseu Obrint Pas al Google, segur que us surten un grapat de webs i blocs personals que parlen del grup.

La idea que un grup de música tinga un diari de la seua gira em sembla ben atractiva (el bloc de Xavi Sarrià, veus, em fa una mica més de mandra entrar-hi, perquè ja hi ha qüestions més personals). Ara bé, he de fer de nou l'advertiment dels webs poc accessibles: el d'Obrint Pas també està fet amb Flash (ooohhhhh!). De fet, no hi he pogut entrar fins que no he començat a utilitzar el navegador Iceweasel.

Els webs de cada dia (II): diccionaris multilingües

2007-11-26T07:00:00.000+01:00

Habitualment consulte el Diccionari valencià en línia, o el que és el mateix, la base de dades del Salt3.0. No m'agrada gens la poca versatilitat de les cerques i la tendenciositat del model de llengua, però és del poc que hi ha en diccionaris bilingües. A més, si tenim en compte que, d'acord amb l'Acord 6/2002, del 20/05/02, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, "mentre que no s'aproven la gramàtica i el diccionari o altres texts prescriptius de la institució, el referent normatiu valencià, a tots els efectes" és, a banda de la documentació oficial de la Generalitat Valenciana, "els continguts del programa informàtic Salt". Doncs això, el Salt, un model a seguir...

També recórrec al Diccionari de la llengua catalana multilingüe de l'Enciclopèdia Catalana. A banda de les equivalència al castellà, hi ha les del francès, l'alemany i l'anglès. És a dir, escrius a la finestra de cerca una paraula en català, prems l'intro i apareix la definició i les equivalències de la paraula catalana a les cinc llengües. Fins ací bé, però per a mi és una mica incòmode fer cerques en altres llengües.

Ara bé, si heu utilitzat els diccionaris bilingües de l'Enciclopèdia, aquest darrer potser no us acabe de satisfer ja que les entrades no són tan exhaustives. Per això, els seguidors d'aquestes obres de consulta en paper, estem d'enhorabona amb l'Optimot. Aquest cercador sembla que recollirà les entrades dels diccionaris castellà-català/català-castellà de l'Enciclopèdia i, tot i estar en proves, promet.

Els webs de cada dia (I): diccionaris monolingües

2007-11-19T07:00:00.000+01:00

La meua formació és en traducció i interpretació i, un dels ensenyaments que més em va calar durant el meu pas per la universitat, va ser que la documentació és una eina imprescindible en el procés traductor. Em va calar tant, que ara podríem dir que sóc dependent de diverses obres de consulta.

Aquest post, doncs, el dedicaré doncs als diccionaris en línia de què depenc cada dia. He de dir que, la majoria d'aquests, els tinc en paper, però m'he habituat a tindre minimitzat una serie d'enllaços a la barra d'eines de sota de la pantalla (o, segons el pijo del meu sistema operatiu, al "plafó KDE"), que ara em costaria molt treballar d'una altra manera.

Pel que fa als diccionaris monolingües, consulte el Gran Diccionar i de l'Enciclopèdia Catalana. Que coses, sempre m'ha agradat més el format paper del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, però en pantalla em fa més el pes el primer. Tot i això, cal reconèixer l'encert de l'IEC a l'hora d'incloure la consulta avançada per perfilar la cerca.

Per contra, un diccionari que no consulte mai és el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. Per molt que siga un diccionari de pronunciació, també és ortogràfic i no sé com pot acabar la iniciativa d'incloure-hi paraules com naturalea. Conservadora com sóc, no em fa cap gràcia.

El web oficial d'Antònia Font

2007-11-16T09:42:00.002+01:00

Avui estrena nou disc el grup Antònia Font, Coser i cantar . Antònia Font, a banda de ser un grup que m'apassiona, té un dels webs que més m'agraden pel que fa al disseny. Passeu i voreu el pisset dels Antònia Font: http:www.antoniafontoficial.com.

Bé, que passen tots aquells que no tinguen res en contra de les pàgines fetes amb Flash, per allò de l'accessibilitat.

Trencant cadenes

2007-11-11T17:00:00.000+01:00

Al Telenotícies migdia de TV3 d'avui, has emès una notícia sobre les cadenes que es difonen per Internet a través del correu electrònic. El locutor ha presentat la notícia més o menys així: "Que tire la primera pedra qui no haja reenviat mai un correu electrònic que pretenia salvar una xiqueta malalta als EUA o un avís sobre un virus electrònic perillós...". Doncs jo, possiblement li l'hagués tirada. Més que res perquè fa uns anys vaig suportar un conegut (aparentment normal en la vida no cibernètica) que només se'n recordava de mi per reenviar-me, juntament amb l'adreça d'altres de les seues víctimes, avisos fatalistes d'aquest tipus i vaig quedar ben farta (dels missatges i d'ell). El martiri va acabar el dia que em va enviar la imatge d'una xiqueta esgarrifosa que se suposava que anava a matar-me aquella mateixa nit si no preveia noséquantes persones més en poc temps. Aleshores vaig corroborar que una persona que era capaç de ser tan friqui a través del correu electrònic, mai m'enviaria res que em pogués interessar i el vaig marcar com a correu brossa (mil gràcies Mozilla!).

Tot aquest rotllo venia al fet que, a la notícia, han esmentat un dels meus webs preferits que es mereix un lloc d'honor al meu bloc: Rompec@denas

Un quadern de bitàcola o jo i els blocs

2007-10-29T17:46:00.001+01:00

Açò dels blocs no m'acaba de fer el pes. Sobretot no m'agraden massa els dietaris personals. Supose que és perquè sóc d'una altra generació. M'explique.

D'una banda, tot i que sóc usuària habitual de la xarxa des de fa uns 10 anys, per a mi la xarxa és només una eina de treball. Una eina indispensable que ha fet donar un gir de 150 graus a la meua professió, la traducció i la correcció, però, al cap i a la fi, una ferramenta que em recorda les meues 35 hores setmanals. Per tant, quan sóc a casa, mai trobe el temps de baixar-me ni música ni pel·lícules, mai tinc la necessitat d'entrat a un xat, ni mai se m'acudeix vore les fotos o els comentaris que un amic o un desconegut haja decidit penjar-hi.

D'altra banda, sóc també d'una generació en què els diaris es regalaven en fer la comunió i es tancaven amb clau. Per això no em sento massa còmoda llegint diaris personals en línia (xe, com si estigués batxillejant on no toca).
Però bé, ara toca tindre bloc i el meu bloc, Camins digitals, serà un quadern de navegació. Ací anotaré els webs, blocs (pocs), curiositats i monades que algun dia o tots els dies em trobo per les senderes de la Internet.
De moment, us deixo amb uns Camins més terrenals, els d'Obrint Pas.