Nadal virtual

La xarxa està plena de llocs relacionats amb el Nadal: pots des d'enviar una postal com si fores un elf, baixar-te politons de nadaletes o descarregar-te un Betlem virtual. Ara bé, el ventall disminueix si busquem recursos d'aquest tipus en valencià. En aquest sentit, el Consorci per la Normalització Lingüística té un apartat al seu fantàstic web dedicat al Nadal (la carta als Reis, els pessebres, cançons, jocs, etc.). La Teranyina.net també s'apunta a la tasca d'entretindre'ns estes festes. D'altra banda, la Conselleria d'Educació per fi s'ha decidit a penjar els CD de nadales que edita tots els anys.
Com sempre, en la xarxa de tot per a tots els gustos.

Obrint Pas a la xarxa

Després de tants webs de treball, toca una mica d'esbarjo i, com no, Obrint Pas havia de tindre un lloc d'honor al meu bloc. Obrint Pas és un grup amb prou presència a Internet, amb un web oficial, un diari de la gira i un bloc personal del seu cantant, Xavi Sarrià. A banda, si poseu Obrint Pas al Google, segur que us surten un grapat de webs i blocs personals que parlen del grup.

La idea que un grup de música tinga un diari de la seua gira em sembla ben atractiva (el bloc de Xavi Sarrià, veus, em fa una mica més de mandra entrar-hi, perquè ja hi ha qüestions més personals). Ara bé, he de fer de nou l'advertiment dels webs poc accessibles: el d'Obrint Pas també està fet amb Flash (ooohhhhh!). De fet, no hi he pogut entrar fins que no he començat a utilitzar el navegador Iceweasel.

Els webs de cada dia (II): diccionaris multilingües

Habitualment consulte el Diccionari valencià en línia, o el que és el mateix, la base de dades del Salt3.0. No m'agrada gens la poca versatilitat de les cerques i la tendenciositat del model de llengua, però és del poc que hi ha en diccionaris bilingües. A més, si tenim en compte que, d'acord amb l'Acord 6/2002, del 20/05/02, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, "mentre que no s'aproven la gramàtica i el diccionari o altres texts prescriptius de la institució, el referent normatiu valencià, a tots els efectes" és, a banda de la documentació oficial de la Generalitat Valenciana, "els continguts del programa informàtic Salt". Doncs això, el Salt, un model a seguir...

També recórrec al Diccionari de la llengua catalana multilingüe de l'Enciclopèdia Catalana. A banda de les equivalència al castellà, hi ha les del francès, l'alemany i l'anglès. És a dir, escrius a la finestra de cerca una paraula en català, prems l'intro i apareix la definició i les equivalències de la paraula catalana a les cinc llengües. Fins ací bé, però per a mi és una mica incòmode fer cerques en altres llengües.

Ara bé, si heu utilitzat els diccionaris bilingües de l'Enciclopèdia, aquest darrer potser no us acabe de satisfer ja que les entrades no són tan exhaustives. Per això, els seguidors d'aquestes obres de consulta en paper, estem d'enhorabona amb l'Optimot. Aquest cercador sembla que recollirà les entrades dels diccionaris castellà-català/català-castellà de l'Enciclopèdia i, tot i estar en proves, promet.

Els webs de cada dia (I): diccionaris monolingües

La meua formació és en traducció i interpretació i, un dels ensenyaments que més em va calar durant el meu pas per la universitat, va ser que la documentació és una eina imprescindible en el procés traductor. Em va calar tant, que ara podríem dir que sóc dependent de diverses obres de consulta.

Aquest post, doncs, el dedicaré doncs als diccionaris en línia de què depenc cada dia. He de dir que, la majoria d'aquests, els tinc en paper, però m'he habituat a tindre minimitzat una serie d'enllaços a la barra d'eines de sota de la pantalla (o, segons el pijo del meu sistema operatiu, al "plafó KDE"), que ara em costaria molt treballar d'una altra manera.

Pel que fa als diccionaris monolingües, consulte el Gran Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. Que coses, sempre m'ha agradat més el format paper del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, però en pantalla em fa més el pes el primer. Tot i això, cal reconèixer l'encert de l'IEC a l'hora d'incloure la consulta avançada per perfilar la cerca.

Per contra, un diccionari que no consulte mai és el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. Per molt que siga un diccionari de pronunciació, també és ortogràfic i no sé com pot acabar la iniciativa d'incloure-hi paraules com naturalea. Conservadora com sóc, no em fa cap gràcia.

El web oficial d'Antònia Font

Avui estrena nou disc el grup Antònia Font, Coser i cantar . Antònia Font, a banda de ser un grup que m'apassiona, té un dels webs que més m'agraden pel que fa al disseny. Passeu i voreu el pisset dels Antònia Font: http:www.antoniafontoficial.com.

Bé, que passen tots aquells que no tinguen res en contra de les pàgines fetes amb Flash, per allò de l'accessibilitat.

Trencant cadenes

Al Telenotícies migdia de TV3 d'avui, has emès una notícia sobre les cadenes que es difonen per Internet a través del correu electrònic. El locutor ha presentat la notícia més o menys així: "Que tire la primera pedra qui no haja reenviat mai un correu electrònic que pretenia salvar una xiqueta malalta als EUA o un avís sobre un virus electrònic perillós...". Doncs jo, possiblement li l'hagués tirada. Més que res perquè fa uns anys vaig suportar un conegut (aparentment normal en la vida no cibernètica) que només se'n recordava de mi per reenviar-me, juntament amb l'adreça d'altres de les seues víctimes, avisos fatalistes d'aquest tipus i vaig quedar ben farta (dels missatges i d'ell). El martiri va acabar el dia que em va enviar la imatge d'una xiqueta esgarrifosa que se suposava que anava a matar-me aquella mateixa nit si no preveia noséquantes persones més en poc temps. Aleshores vaig corroborar que una persona que era capaç de ser tan friqui a través del correu electrònic, mai m'enviaria res que em pogués interessar i el vaig marcar com a correu brossa (mil gràcies Mozilla!).

Tot aquest rotllo venia al fet que, a la notícia, han esmentat un dels meus webs preferits que es mereix un lloc d'honor al meu bloc: Rompec@denas

Un quadern de bitàcola o jo i els blocs

Açò dels blocs no m'acaba de fer el pes. Sobretot no m'agraden massa els dietaris personals. Supose que és perquè sóc d'una altra generació. M'explique.

D'una banda, tot i que sóc usuària habitual de la xarxa des de fa uns 10 anys, per a mi la xarxa és només una eina de treball. Una eina indispensable que ha fet donar un gir de 150 graus a la meua professió, la traducció i la correcció, però, al cap i a la fi, una ferramenta que em recorda les meues 35 hores setmanals. Per tant, quan sóc a casa, mai trobe el temps de baixar-me ni música ni pel·lícules, mai tinc la necessitat d'entrat a un xat, ni mai se m'acudeix vore les fotos o els comentaris que un amic o un desconegut haja decidit penjar-hi.

D'altra banda, sóc també d'una generació en què els diaris es regalaven en fer la comunió i es tancaven amb clau. Per això no em sento massa còmoda llegint diaris personals en línia (xe, com si estigués batxillejant on no toca).
Però bé, ara toca tindre bloc i el meu bloc, Camins digitals, serà un quadern de navegació. Ací anotaré els webs, blocs (pocs), curiositats i monades que algun dia o tots els dies em trobo per les senderes de la Internet.
De moment, us deixo amb uns Camins més terrenals, els d'Obrint Pas.