Açò dels blocs no m'acaba de fer el pes. Sobretot no m'agraden massa els dietaris personals. Supose que és perquè sóc d'una altra generació. M'explique.
D'una banda, tot i que sóc usuària habitual de la xarxa des de fa uns 10 anys, per a mi la xarxa és només una eina de treball. Una eina indispensable que ha fet donar un gir de 150 graus a la meua professió, la traducció i la correcció, però, al cap i a la fi, una ferramenta que em recorda les meues 35 hores setmanals. Per tant, quan sóc a casa, mai trobe el temps de baixar-me ni música ni pel·lícules, mai tinc la necessitat d'entrat a un xat, ni mai se m'acudeix vore les fotos o els comentaris que un amic o un desconegut haja decidit penjar-hi.
D'altra banda, sóc també d'una generació en què els diaris es regalaven en fer la comunió i es tancaven amb clau. Per això no em sento massa còmoda llegint diaris personals en línia (xe, com si estigués batxillejant on no toca).
Però bé, ara toca tindre bloc i el meu bloc, Camins digitals, serà un quadern de navegació. Ací anotaré els webs, blocs (pocs), curiositats i monades que algun dia o tots els dies em trobo per les senderes de la Internet.
De moment, us deixo amb uns Camins més terrenals, els d'Obrint Pas.
D'una banda, tot i que sóc usuària habitual de la xarxa des de fa uns 10 anys, per a mi la xarxa és només una eina de treball. Una eina indispensable que ha fet donar un gir de 150 graus a la meua professió, la traducció i la correcció, però, al cap i a la fi, una ferramenta que em recorda les meues 35 hores setmanals. Per tant, quan sóc a casa, mai trobe el temps de baixar-me ni música ni pel·lícules, mai tinc la necessitat d'entrat a un xat, ni mai se m'acudeix vore les fotos o els comentaris que un amic o un desconegut haja decidit penjar-hi.
D'altra banda, sóc també d'una generació en què els diaris es regalaven en fer la comunió i es tancaven amb clau. Per això no em sento massa còmoda llegint diaris personals en línia (xe, com si estigués batxillejant on no toca).
Però bé, ara toca tindre bloc i el meu bloc, Camins digitals, serà un quadern de navegació. Ací anotaré els webs, blocs (pocs), curiositats i monades que algun dia o tots els dies em trobo per les senderes de la Internet.
De moment, us deixo amb uns Camins més terrenals, els d'Obrint Pas.
4 comentaris:
Este bloc és una passaaaadaaaaaaaaaaa!!!
Continua així ;)
Aquestes coses de la xarxa cada vegada ens fan globalitzar fins i tot els sentiments. Camins dins la xarxa...Molt interessant!!!!
No necessàriament un bloc ha de ser un diari personal. De fet la majoria dels que he visitat no ho són, tot i que existeixen. Al meu parer, són un rotllo. Ja saps, aquests del pal: "Hui m'he alçat amb el peu tort, el gos se m'ha pixat en la cuina i ma mare no em deixa tranquil. Damunt Paquito m'ha deixat." No veig que tinguen interés. De tota manera, i afortunadament, Internet és lliure per escriure-hi el que vulgues. També pensa que, malgrat que escrigues sobre coses que aparentment no són de la teua vida privada, no es pot evitar donar-li un toc subjectiu a les coses. Des del moment en què et poses a escriure estàs fent-ho de manera personal. En fi, no sé si m'explique. Que avant amb el bloc, recursos és el que hui dia necessitem a la xarxa.
Salut!
Totalment d'acord, Josep: no tots els blocs són dietaris personals. De fet, salvaria alguns blocs de la crema (per exemple, el del company Boronat http://www.cdlpv.org/dtl/), fins i tot, algun d'eixos més personalistes...
Publica un comentari a l'entrada