dilluns, 29 d’octubre del 2007

Un quadern de bitàcola o jo i els blocs

Açò dels blocs no m'acaba de fer el pes. Sobretot no m'agraden massa els dietaris personals. Supose que és perquè sóc d'una altra generació. M'explique.

D'una banda, tot i que sóc usuària habitual de la xarxa des de fa uns 10 anys, per a mi la xarxa és només una eina de treball. Una eina indispensable que ha fet donar un gir de 150 graus a la meua professió, la traducció i la correcció, però, al cap i a la fi, una ferramenta que em recorda les meues 35 hores setmanals. Per tant, quan sóc a casa, mai trobe el temps de baixar-me ni música ni pel·lícules, mai tinc la necessitat d'entrat a un xat, ni mai se m'acudeix vore les fotos o els comentaris que un amic o un desconegut haja decidit penjar-hi.

D'altra banda, sóc també d'una generació en què els diaris es regalaven en fer la comunió i es tancaven amb clau. Per això no em sento massa còmoda llegint diaris personals en línia (xe, com si estigués batxillejant on no toca).
Però bé, ara toca tindre bloc i el meu bloc, Camins digitals, serà un quadern de navegació. Ací anotaré els webs, blocs (pocs), curiositats i monades que algun dia o tots els dies em trobo per les senderes de la Internet.
De moment, us deixo amb uns Camins més terrenals, els d'Obrint Pas.

4 comentaris:

Josep_Lluís ha dit...

Este bloc és una passaaaadaaaaaaaaaaa!!!

Continua així ;)

Tereseta ha dit...

Aquestes coses de la xarxa cada vegada ens fan globalitzar fins i tot els sentiments. Camins dins la xarxa...Molt interessant!!!!

Speaker ha dit...

No necessàriament un bloc ha de ser un diari personal. De fet la majoria dels que he visitat no ho són, tot i que existeixen. Al meu parer, són un rotllo. Ja saps, aquests del pal: "Hui m'he alçat amb el peu tort, el gos se m'ha pixat en la cuina i ma mare no em deixa tranquil. Damunt Paquito m'ha deixat." No veig que tinguen interés. De tota manera, i afortunadament, Internet és lliure per escriure-hi el que vulgues. També pensa que, malgrat que escrigues sobre coses que aparentment no són de la teua vida privada, no es pot evitar donar-li un toc subjectiu a les coses. Des del moment en què et poses a escriure estàs fent-ho de manera personal. En fi, no sé si m'explique. Que avant amb el bloc, recursos és el que hui dia necessitem a la xarxa.

Salut!

anna ha dit...

Totalment d'acord, Josep: no tots els blocs són dietaris personals. De fet, salvaria alguns blocs de la crema (per exemple, el del company Boronat http://www.cdlpv.org/dtl/), fins i tot, algun d'eixos més personalistes...