dilluns, 29 d’octubre del 2007

Un quadern de bitàcola o jo i els blocs

Açò dels blocs no m'acaba de fer el pes. Sobretot no m'agraden massa els dietaris personals. Supose que és perquè sóc d'una altra generació. M'explique.

D'una banda, tot i que sóc usuària habitual de la xarxa des de fa uns 10 anys, per a mi la xarxa és només una eina de treball. Una eina indispensable que ha fet donar un gir de 150 graus a la meua professió, la traducció i la correcció, però, al cap i a la fi, una ferramenta que em recorda les meues 35 hores setmanals. Per tant, quan sóc a casa, mai trobe el temps de baixar-me ni música ni pel·lícules, mai tinc la necessitat d'entrat a un xat, ni mai se m'acudeix vore les fotos o els comentaris que un amic o un desconegut haja decidit penjar-hi.

D'altra banda, sóc també d'una generació en què els diaris es regalaven en fer la comunió i es tancaven amb clau. Per això no em sento massa còmoda llegint diaris personals en línia (xe, com si estigués batxillejant on no toca).
Però bé, ara toca tindre bloc i el meu bloc, Camins digitals, serà un quadern de navegació. Ací anotaré els webs, blocs (pocs), curiositats i monades que algun dia o tots els dies em trobo per les senderes de la Internet.
De moment, us deixo amb uns Camins més terrenals, els d'Obrint Pas.