Els webs de cada dia (V): Internostrum.com

Que la traducció automàtica (TA) té encara, avui en dia, moltes limitacions no és cap secret. Però també és cert que conèixer els seus límits i característiques ens pot ser de molta ajuda als traductors i correctors. Per resumir, podem dir que els programaris de TA actuals, d'una banda, són útils per a usos informatius (és a dir, per entendre el contingut d’un text escrit en una llengua que no comprenem) i per a usos productius (per agilitar el procés de traducció massiva de textos). D'altra, en la TA, la qualitat de les traduccions baixa radicalment quan entra en joc la pragmàtica (jocs de paraules, diàlegs, etc.)

Per aquests motius, bàsicament, utilitzo el sistema en línia de TA castellà-català Internostrum per a les traduccions juridicoadministraves. N'estic satisfeta perquè, a banda de ser rapidíssim i funcionar en línia, m'estalvio picar interminables textos. Això sí, tot i que l'Internostrum té una bona base de dades lèxica i un bon analitzador morfològic, és imprescindible una postedició dels textos que produeix (com en tots els programaris de TA, vaja).

Res a vore amb el Salt, que qualsevol traduccioneta de res col·lapsa tots els recursos de l'ordinador. Salt, a més, només funciona amb Windows, per tant, ha estat tot un detall que els caps pensants que el fan (amb dinerets de tots, per cert) ens permeten consultar en línia la seua base de dades i els criteris lingüístics que aplica. Ara només els queda alliberar el codi font, va!

Revistes digitals

L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) ha digitalitzat una trentena de revistes en català, entre les quals es troba la revista de música Enderrock o L'Avenç. Per tant, si entreu a quiosc.cat podreu consultar alguns números d'aquestes revistes, subscriure-vos-hi o, fins i tot, en alguns casos rebre'n exemplars gratuïts. Sense dubte, una bona notícia que aquestes revistes hagen fet el salt a Internet. A hores d'ara, comencen a resultar molestes les subscripcions via correu postal que mai arriben o, que quan arriben, ho fan a saber com.

Una altra publicació que també es pot consultar en línia des de no fa massa és Llengua i ús. Llengua i ús és la revista de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya adreçada a tècnics de planificació lingüística. És, a més, una revista de gran qualitat que, des de l'any 1994, tracta quadrimestralment diversitat de qüestions lingüístiques (assessorament, traducció, llenguatges d'especialitat, etc). Una altra bona notícia, doncs.

Últims minuts d'Europarl.cat?

Si no heu entrat encara a Europarl.cat i teniu curiositat de vore com quedaria la pàgina web del Parlament Europeu si el català fóra llengua d'Europa amb totes les de la llei, potser ja feu tard. Ho dic, perquè segons la notícia publicada al diari AVUI, sembla que Europarl.cat té els minuts comptats, ja que l'Eurocambra s'ha posat en contacte amb Miquel Català, el creador d'aquest web, perquè la tanque si no vol que el denuncien. Només faltaria! M'estalviaré el comentaris.

InfoTV a Internet

Avui InfoTV comença a emetre per Internet. Per als que no la conegueu, InfoTV és un canal de televisió fet íntegrament en valencià, que fins ara emetia a l'àrea metropolitana de València. InfoTV emet un informatiu diari, que és el a partir d'avui es podrà veure per Internet les 24 h del dia. A banda de la producció d'informatius, són produccions d'InfoTV els documentals Almansa 1707. De la revolta a la repressió, El país dels cecs o La utopia desarmada. Memòria d'un país valencià republicà. Us els recomano, així com la sèrie de consells lingüístics Tenim paraula.

InfoTV va nàixer l'any 2005 amb la idea de convertir-se en l'alternativa informativa a Canal 9, però des de la seua creació ha anat trobant-se amb una sèrie d'entrebancs, entre els quals destaca la no concessió de cap llicència de televisió digital. Per tant, el salt a Internet és una bona notícia per a aquells que sempre hem volgut vore'ls i no vivim al cap i casal (per què no se'ls ocorreria abans açò de la xaxa?!!). Encara que jo, de moment, no podré vore'ls perquè han triat un programari de reproducció d'imatges no compatible amb el meu sistema operatiu i de pagament, ohhhhhhh!

Tot i això, molta sort a Juli Esteve i el seu gran equip en aquesta nova etapa.

Musiquetes.cat

Avui s'ha presentat a Barcelona el CD Musiquetes per a la Bressola, un recull de cançons infantils en català que es poden escoltar i descarregar des del web Musiquetes.cat gràcies al fet d'haver estat registrades amb la llicència lliure Creative Commons. Aquest projecte musical pretén reconèixer la Bressola, divulgant la seua tasca i fent una aportació al seu creixement.

M'agrada molt aquesta iniciativa, d'una banda, perquè compta amb bons professionals de la música feta en català, com la Núria Lozano de la Carrau, Joan Garriga de la Troba Kung-Fú o la gent de Propaganda pel Fet. I, d'altra, perquè han fet el pas al món de la cultura lliure. Enhorabona pel disc i molta sort amb el projecte!

Himalaiamaestrat.org

Avui surt de l'aeroport de Barcelona l'expedició Himàlaia Maestrat per assolir el cim del Dhaulagiri (8.167 m), a la serralada de l'Himàlaia. Aquests valents alpinistes coincidiran en les altures amb una altra expedició més mediàtica, la del programa de TV2 Al filo de lo imposible.

Els fans d'aquest grup d'herois del Maestrat tenim l'esperança que les càmeres de La 2 els traguen (vaaa, encara que siga saludant darrere d'Edurne Pasaban). De totes maneres, si no els veiem a la tele, els podrem seguir a través del seu web Himalaiamaestrat.org. Quan siga gran, tindré un web com aquest: accessible, desenvolupat amb programari lliure i amb una organització de la informació ben clareta i eficient. Bé, i també pujaré a l'Himàlia (per favor, els que em coneixeu, podeu parar de riure ja!!!).

Us deixo amb Edurne Pasaban, parlant del Projecte 14 x 8.000, dins del qual es troba l'ascensió al Dhaulagiri:

Diccionaris: fes-te'ls tu mateix

Els lingüistes aficionats al do it yourself estem d'enhorabona: el Termcat ens posa a la nostra lliure disposició el GestTerm, un programari de creació i gestió de diccionaris multilingües. Aquest tipus de programes són, en realitat, gestors de bases de dades de vocabularis. Si no n'heu utilitzat mai cap i us dediqueu a la correcció o la traducció, us ho recomano. Paga la pena ser un poquet metòdic en el treball i enregistra-hi aquells termes que t'ha costat hores, dies de resoldre. Jo que em sé la teoria, però no l'aplico, no ho faig... M'excusaré dient que només coneixia el Multiterm, de pago i per a Windows. Per això, només resolga el problema que m'està donant la versió de Java del meu navegador, me l'instal·lo i faig bondat!

L'OpenOffice 2.3.1, disponible en català

L'OpenOffice.org és un paquet ofimàtic que conté un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de bases de dades (Base), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Aquest programari és, ara per ara, el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix. Per això recomano tothom que encara no el conega que se l'instal·le (és compatibles amb Mac, Windows i GNU/Linux) i gaudisca de la seua contrastada efectivitat (només per no haver de suportar els avisos d'error catastrofistes de Microsoft Office ja paga la pena).

Doncs bé, la novetat és que, gràcies a Softcatalà, els seus fans ja tenim disponible en català l'OpenOffice 2.3.1. Ara mateix me l'instal·lo perquè sembla que aquesta versió, a banda d'incorporar millores en el tractament de documents en múltiples llengües (si ja era bo, imagineu-vos ara!), ha implementat les seues funcions per treballar amb documents pdf. Ja us contaré!

La Gran Enciclopèdia Catalana, en obert a Internet

Des d'avui l'Enciclopèdia Catalana es pot consultar lliurement a Internet. La Fundació Enciclopèdia Catalana estrena l'Enciclopedia.cat, un web que permet cerques a les 150.000 entrades de la Gran Enciclopèdia (abans d'accés restringit), al Gran Diccionari de la Llengua Catalana i a l'Encyclopaedia (una enciclopèdia de temes catalans en anglès). Estrenen, per tant, un nou sistema de cerques que, de ben segur, serà més accessible i eficaç (s'han acabat els dies de prova i les claus d'accés!).

Des del mateix web, també es pot consultar el bloc de l'Enciclopèdia i l'apartat El món en xifres, dades estadístiques actualitzades de tot el món. En definitiva, l'Enciclopèdia Catalana no perd el tren de les noves tecnologies i aposta per obrir el coneixement a tot el món, com va fer fa una anys una altra obra lexicogràfica cabdal, l'Encyclopaedia Britannica.

Els webs de cada dia (IV): cercadors terminològics

Una de les diferències més grans que trobo, si comparo les primeres correccions/traduccions que vaig començar a fer allà pel 95 amb les d'ara, és l'ajut immens que ha suposat la implementació de les bases de dades terminològiques en línia. Aleshores només teníem accés a l'Eurodicautom, la base de dades terminològica de la Comissió Europea. Un vertader avanç (i això que per aquells dies no era el que és ara!), que seria la bomba si el català fóra oficial a les institucions europees...

La vertadera revolució va ser l'aparició del Cercaterm, el servei de consultes en línia de la base de dades del Termcat. Una meravella, el Cercaterm: termes de 30 camps d'especialitat amb les equivalències en diverses llengües (generalment en català, espanyol, anglès, francés i alemany). També va vindre molt bé el Justiterm del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Per cert, parlant de terminologia, el Termcat en diu "bloc" del "blog" i "article" del "post" (vegeu, sobre el terme bloc/blog/bitàcola, les fitxes de la CDLP). A mi, ja em va bé que siguen els terminòlegs els qui es calfen en cap amb els mots d'especialitat. La veritat és que no m'interessen massa les polèmiques terminològiques. Respecto molt la feina del Termcat i, per això, a la feina, utilitzo sempre els termes que sanciona aquest organisme (apanyada estaria si haguera de fer una recerca terminològica davant de cada terme nou, perquè sona estrany el que proposen!). Una altra cosa és el que faça als meus escrits personals.

Els webs de cada dia (III): manuals d'estil

Un dels materials de consulta que més m'interessa professionalment són els llibres d'estil. D'entre tots ells, destacaria l'obra mestra en el camp, el Manual d'estil: la redacció i l'edició de textos de Mestres i altres autors. En format paper, però. També en el mateix format i orientat al llenguatge administratiu, m'agrada el Manual de documents i llenguatge administratius de les universitats valencianes (no entenc com aquesta obra no està en línia, com el Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra).

Ja en format electrònic, consulto sovint el Manual d'estil de l'Ajuntament de Mataró i l'És a dir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Aquesta darrer portal és utilíssim a l'hora de resoldre dubtes lèxics d'eixos que no trobes enlloc.

Finalment, pel que fa als manuals dedicats als mitjans digitals, jo només conec el Llibre d'estil de Vilaweb, que de tant en tant consulto per vore com resolen algunes qüestions de redacció (que, per cert, no s'hi mullen massa...).

El Gimp

Ja tinc fotos al bloc! I tot gràcies al Gimp! El GIMP (GNU Imatge Manipulation Program) és un programa de distribució lliure per a retocar fotos o crear i dissenyar imatges. El GIMP està disponible per a Linux, Windows i Mac.

Bé, ja sé que les meues imatges no són cap meravella... però açò només és el principi! En realitat, feia temps que el tenia instal·lat, però mai li havia dedicat massa temps. Per això, si us interessa, Softcatalà té un fantàstic wiki de Gimp, on hi ha el programa en català, tutorials, preguntes més freqüents, etc. No res, una meravella com tot el qua fa la gent de Softcatalà!

La ciberetiqueta

El dissabte passat, el País publicava un breu reportatge titulat Tal vez eres un cibermaleducado. El reportatge no aporta res que no coneguem: que si hi ha gent capaç de despenjar el mòbil en qualsevol situació sense importar-li si té un interlocutor al davant o gent que telefona a hores intempestives o gent que desconeix les normés mínimes a l'hora d'enviar un correu electrònic, etc. Com no, considera maleducats cibernètics els enviadors de cadenes de correu electrònic. Actituds que considere que, més que tindre a vore amb les noves tecnologies, tenen a vore amb la consideració dels individus.

Ara bé, una actitud que no esmenta l'article i que per a mi és el súmmum de les poques formes al la xarxa és ficar-se en blocs aliens i deixar comentaris desagradables (com li va passar en el bloc d'un bon amic o li passava al desaparegut bloc del meu politòleg preferit, Pere Boix). No em malinterpreteu: estic absolutament a favor del debat a través de la xarxa, però tan immensa com arriba a ser, fa falta faltar els que no pensen com tu?! Al remat, quina perea em fan els desfaenats de la xarxa!