L'OpenOffice 2.3.1, disponible en català

L'OpenOffice.org és un paquet ofimàtic que conté un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de bases de dades (Base), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Aquest programari és, ara per ara, el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix. Per això recomano tothom que encara no el conega que se l'instal·le (és compatibles amb Mac, Windows i GNU/Linux) i gaudisca de la seua contrastada efectivitat (només per no haver de suportar els avisos d'error catastrofistes de Microsoft Office ja paga la pena).

Doncs bé, la novetat és que, gràcies a Softcatalà, els seus fans ja tenim disponible en català l'OpenOffice 2.3.1. Ara mateix me l'instal·lo perquè sembla que aquesta versió, a banda d'incorporar millores en el tractament de documents en múltiples llengües (si ja era bo, imagineu-vos ara!), ha implementat les seues funcions per treballar amb documents pdf. Ja us contaré!

La Gran Enciclopèdia Catalana, en obert a Internet

Des d'avui l'Enciclopèdia Catalana es pot consultar lliurement a Internet. La Fundació Enciclopèdia Catalana estrena l'Enciclopedia.cat, un web que permet cerques a les 150.000 entrades de la Gran Enciclopèdia (abans d'accés restringit), al Gran Diccionari de la Llengua Catalana i a l'Encyclopaedia (una enciclopèdia de temes catalans en anglès). Estrenen, per tant, un nou sistema de cerques que, de ben segur, serà més accessible i eficaç (s'han acabat els dies de prova i les claus d'accés!).

Des del mateix web, també es pot consultar el bloc de l'Enciclopèdia i l'apartat El món en xifres, dades estadístiques actualitzades de tot el món. En definitiva, l'Enciclopèdia Catalana no perd el tren de les noves tecnologies i aposta per obrir el coneixement a tot el món, com va fer fa una anys una altra obra lexicogràfica cabdal, l'Encyclopaedia Britannica.

Els webs de cada dia (IV): cercadors terminològics

Una de les diferències més grans que trobo, si comparo les primeres correccions/traduccions que vaig començar a fer allà pel 95 amb les d'ara, és l'ajut immens que ha suposat la implementació de les bases de dades terminològiques en línia. Aleshores només teníem accés a l'Eurodicautom, la base de dades terminològica de la Comissió Europea. Un vertader avanç (i això que per aquells dies no era el que és ara!), que seria la bomba si el català fóra oficial a les institucions europees...

La vertadera revolució va ser l'aparició del Cercaterm, el servei de consultes en línia de la base de dades del Termcat. Una meravella, el Cercaterm: termes de 30 camps d'especialitat amb les equivalències en diverses llengües (generalment en català, espanyol, anglès, francés i alemany). També va vindre molt bé el Justiterm del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Per cert, parlant de terminologia, el Termcat en diu "bloc" del "blog" i "article" del "post" (vegeu, sobre el terme bloc/blog/bitàcola, les fitxes de la CDLP). A mi, ja em va bé que siguen els terminòlegs els qui es calfen en cap amb els mots d'especialitat. La veritat és que no m'interessen massa les polèmiques terminològiques. Respecto molt la feina del Termcat i, per això, a la feina, utilitzo sempre els termes que sanciona aquest organisme (apanyada estaria si haguera de fer una recerca terminològica davant de cada terme nou, perquè sona estrany el que proposen!). Una altra cosa és el que faça als meus escrits personals.

Els webs de cada dia (III): manuals d'estil

Un dels materials de consulta que més m'interessa professionalment són els llibres d'estil. D'entre tots ells, destacaria l'obra mestra en el camp, el Manual d'estil: la redacció i l'edició de textos de Mestres i altres autors. En format paper, però. També en el mateix format i orientat al llenguatge administratiu, m'agrada el Manual de documents i llenguatge administratius de les universitats valencianes (no entenc com aquesta obra no està en línia, com el Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra).

Ja en format electrònic, consulto sovint el Manual d'estil de l'Ajuntament de Mataró i l'És a dir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Aquesta darrer portal és utilíssim a l'hora de resoldre dubtes lèxics d'eixos que no trobes enlloc.

Finalment, pel que fa als manuals dedicats als mitjans digitals, jo només conec el Llibre d'estil de Vilaweb, que de tant en tant consulto per vore com resolen algunes qüestions de redacció (que, per cert, no s'hi mullen massa...).