Els webs de cada dia (II): diccionaris multilingües

Habitualment consulte el Diccionari valencià en línia, o el que és el mateix, la base de dades del Salt3.0. No m'agrada gens la poca versatilitat de les cerques i la tendenciositat del model de llengua, però és del poc que hi ha en diccionaris bilingües. A més, si tenim en compte que, d'acord amb l'Acord 6/2002, del 20/05/02, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, "mentre que no s'aproven la gramàtica i el diccionari o altres texts prescriptius de la institució, el referent normatiu valencià, a tots els efectes" és, a banda de la documentació oficial de la Generalitat Valenciana, "els continguts del programa informàtic Salt". Doncs això, el Salt, un model a seguir...

També recórrec al Diccionari de la llengua catalana multilingüe de l'Enciclopèdia Catalana. A banda de les equivalència al castellà, hi ha les del francès, l'alemany i l'anglès. És a dir, escrius a la finestra de cerca una paraula en català, prems l'intro i apareix la definició i les equivalències de la paraula catalana a les cinc llengües. Fins ací bé, però per a mi és una mica incòmode fer cerques en altres llengües.

Ara bé, si heu utilitzat els diccionaris bilingües de l'Enciclopèdia, aquest darrer potser no us acabe de satisfer ja que les entrades no són tan exhaustives. Per això, els seguidors d'aquestes obres de consulta en paper, estem d'enhorabona amb l'Optimot. Aquest cercador sembla que recollirà les entrades dels diccionaris castellà-català/català-castellà de l'Enciclopèdia i, tot i estar en proves, promet.

Els webs de cada dia (I): diccionaris monolingües

La meua formació és en traducció i interpretació i, un dels ensenyaments que més em va calar durant el meu pas per la universitat, va ser que la documentació és una eina imprescindible en el procés traductor. Em va calar tant, que ara podríem dir que sóc dependent de diverses obres de consulta.

Aquest post, doncs, el dedicaré doncs als diccionaris en línia de què depenc cada dia. He de dir que, la majoria d'aquests, els tinc en paper, però m'he habituat a tindre minimitzat una serie d'enllaços a la barra d'eines de sota de la pantalla (o, segons el pijo del meu sistema operatiu, al "plafó KDE"), que ara em costaria molt treballar d'una altra manera.

Pel que fa als diccionaris monolingües, consulte el Gran Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. Que coses, sempre m'ha agradat més el format paper del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, però en pantalla em fa més el pes el primer. Tot i això, cal reconèixer l'encert de l'IEC a l'hora d'incloure la consulta avançada per perfilar la cerca.

Per contra, un diccionari que no consulte mai és el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. Per molt que siga un diccionari de pronunciació, també és ortogràfic i no sé com pot acabar la iniciativa d'incloure-hi paraules com naturalea. Conservadora com sóc, no em fa cap gràcia.

El web oficial d'Antònia Font

Avui estrena nou disc el grup Antònia Font, Coser i cantar . Antònia Font, a banda de ser un grup que m'apassiona, té un dels webs que més m'agraden pel que fa al disseny. Passeu i voreu el pisset dels Antònia Font: http:www.antoniafontoficial.com.

Bé, que passen tots aquells que no tinguen res en contra de les pàgines fetes amb Flash, per allò de l'accessibilitat.

Trencant cadenes

Al Telenotícies migdia de TV3 d'avui, has emès una notícia sobre les cadenes que es difonen per Internet a través del correu electrònic. El locutor ha presentat la notícia més o menys així: "Que tire la primera pedra qui no haja reenviat mai un correu electrònic que pretenia salvar una xiqueta malalta als EUA o un avís sobre un virus electrònic perillós...". Doncs jo, possiblement li l'hagués tirada. Més que res perquè fa uns anys vaig suportar un conegut (aparentment normal en la vida no cibernètica) que només se'n recordava de mi per reenviar-me, juntament amb l'adreça d'altres de les seues víctimes, avisos fatalistes d'aquest tipus i vaig quedar ben farta (dels missatges i d'ell). El martiri va acabar el dia que em va enviar la imatge d'una xiqueta esgarrifosa que se suposava que anava a matar-me aquella mateixa nit si no preveia noséquantes persones més en poc temps. Aleshores vaig corroborar que una persona que era capaç de ser tan friqui a través del correu electrònic, mai m'enviaria res que em pogués interessar i el vaig marcar com a correu brossa (mil gràcies Mozilla!).

Tot aquest rotllo venia al fet que, a la notícia, han esmentat un dels meus webs preferits que es mereix un lloc d'honor al meu bloc: Rompec@denas